horitzó G c. nom. m.

A RPF (2008), horitzó que es caracteritza perquè presenta trets associats a condicions àqüiques i processos redox que provoquen la reducció i mobilització de ferro, degut a una saturació amb aigua permanent o quasi permanent.
La distribució del ferro és gairebé homogènia i, si la porositat i les condicions hidrològiques permeten una renovació de l’aigua en excés, es produeix un empobriment progressiu en ferro, mobilitzat en forma Fe²⁺, i es pot assolir la desferrificació completa i l’emblanquiment de l’horitzó (horitzó G àlbic). La fluctuació del nivell de la capa freàtica al llarg de l’any crea al sòl condicions alternativament aeròbies i anaeròbies, cosa que origina horitzons G totalment reduïts, G_r amb matisos Munsell B, BG, G, GI, quan hi ha una capa freàtica permanent; i els horitzons G temporalment reoxidats, G_o, amb presència de clapejat de color rovell a causa de la precipitació de Fe³⁺ associada a l’entrada d’oxigen lliure, quan hi ha una capa freàtica fluctuant. Com que no hi ha acords internacionals referents a la denominació d’horitzons, l’ús d’aquesta denominació no s’ha generalitzat i no s’utilitza ni en WRB ni a ST.