horitzó holorgànic c. nom. m.

A RPF (2008), horitzó genètic constituït per matèries orgàniques humificades o no i pràcticament sense matèria mineral. Es pot distingir:
1) en sentit estricte, fa referència únicament a horitzons orgànics formats en un medi predominant ben airejat, horitzó O (p. e., en sòls de bosc), amb un contingut de carboni orgànic superior al 20 %; es pot diferenciar un horitzó OL (L de litière, virosta) i un horitzó Oln (horitzó O recent);
2) en sentit ampli, inclou tant els horitzons O, com els horitzons orgànics torbosos formats en unes condicions d’excés d’aigua, que es designen com horitzons H; en general, en calcinar una mostra a 600 °C es produeix una pèrdua de massa superior al 50 %. No té significació taxonòmica.