horitzó melànic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral, que es troba prop o en la superfície del sòl. Conté un elevat contingut de matèria orgànica altament humificada, amb més proporció d’àcids húmics que àcids fúlvics (que el diferencia de l’horitzó fúlvic). És de color negre. Típicament associat a la presència de minerals de baix grau d’ordenament (generalment al·lòfana) o amb complexos organoalumínics.
Es forma normalment a partir de dipòsits de tefres i pot rebre aportacions successives recents de cendra volcànica, que formen capes de poc gruix, de manera que es permet que tingui capes en superfície i intercalades dins de l’horitzó, que no es consideren part de l’epipèdon melànic. Presenta unes propietats químiques i físiques singulars: alta capacitat d’emmagatzematge d’aigua, una densitat aparent relativament baixa, càrrega variable i capacitat d’adsorció d’anions (fosfats), tan fortament que no estan disponibles per a la nutrició de les plantes.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) propietats àndiques; 2) color Munsell amb lluïssor i croma en humit igual o inferior a 2; 3) un valor de l’índex melànic de menys d’1,7 (predomini d’àcids húmics); 4) una mitjana ponderada igual o superior al 6 % de carboni orgànic del sòl i com a mínim un 4 % en cadascuna de les seves parts; i 5) un gruix acumulat de com a mínim 30 cm i, si presenta capes de material no melànic entre les capes, el gruix acumulats d’aquestes capes és de com a màxim 10 cm.
A ST (2014) es defineix l’epipèdon melànic, conceptualment equivalent, si bé els criteris per a definir-lo no coincideixen amb els de WRB.