horitzó mòl·lic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic superficial mineral, de color fosc (generalment de color marró molt fosc a negre). Amb un contingut de matèria orgànica de moderat a alt i amb activitat biològica elevada, ben estructurat, ni massís ni dur en sec. El percentatge de saturació de cations bàsics és de moderat a alt (cosa que, entre altres característiques, el diferencia de l’horitzó úmbric).
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) estructura prou desenvolupada per no ser alhora massissa i dura o molt dura en sec; 2) contingut de carboni orgànic del sòl igual o superior a 0,6 %; 3) o bé, color Munsell amb lluïssor en humit igual o de menys de 3 i en sec igual o de menys de 5 i croma en humit igual o de menys de 3; o bé, amb un contingut de carbonat de calci equivalent igual o superior al 40 % o textura arenofranca o més gruixuda, color Munsell en humit amb lluïssor igual o de menys de 5 i croma igual o de menys de 3 i un contingut de carboni orgànic del sòl igual o de més de 2,5 %; 4) amb un contingut de carboni orgànic un 0,6 % (absolut) més alt que el material originari i té una lluïssor en humit igual o de menys de 4; 5) percentatge de saturació de cations bàsics (amb NH₄OAc 1 m a pH 7) del 50 % o més, en tot l’horitzó; i 6) o bé, té un gruix de com a mínim de 10 cm (si està damunt d’una roca o un horitzó cimentat); o bé, té 20 cm o més.
A ST (2014) es defineix l’epipèdon mòl·lic, conceptualment equivalent, si bé els criteris per a definir-lo no coincideixen amb els de WRB.