horitzó nàtric c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral subsuperficial, amb un contingut d’argila sòdica més gran que el de l’horitzó suprajacent; es tracta d’argila il·luviada o no; el contingut de sodi intercanviable és elevat i, en alguns casos, té un contingut elevat de magnesi intercanviable. Pot tenir estructura columnar (més visible si l’horitzó està sec), però també pot tenir estructura en blocs subangulars. L’estabilitat de l’estructura és baixa. És molt desfavorable per al creixement de les plantes, per la seva baixa conductivitat hidràulica i els efectes tòxics del sodi intercanviable.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) classe textural arenofranca o més fina i com a mínim amb un 8 % d’argila; 2) o/i té un horitzó suprajacent de textura més gruixuda (i compleix determinats requeriments); o/i té argila il·luviada (que forma ponts entre els grans de sorra, o revestiments d’argila a les superfícies dels porus, entre altres requeriments); 3) o/i té una estructura columna o prismàtica, o/i una estructura en blocs i penetracions d’un horitzó suprajacent de textura més gruixuda i grans de llim i sorra no revestits; 4) un percentatge de sodi intercanviable de com a mínim un 15 % en algun subhoritzó; i 5) un determinat gruix (com a mínim 7,5 cm).
A ST (2014) es defineix l’endopèdon nàtric, conceptualment equivalent, si bé els criteris són diferents als de WRB.