horitzó O1 c. nom. m. |
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
A WRB (2016) es parla d’aquest horitzó orgà nic d’un sòl mineral, format en condicions aeròbies a la part superior del sòl. No està saturat d’aigua durant perÃodes prolongats i, com a mà xim, menys de 30 dies acumulats en anys normals. Està format per acumulació de restes orgà niques més o menys descompostes (fulles, branques, molsa i lÃquens), que s’han acumulat a la superfÃcie d’un sòl mineral. Correspon a la capa de fullaraca i humus de sòls de bosc, entre d’altres. La fracció mineral suposa menys de la meitat de la massa total de l’horitzó. Se subdivideix en Oi (amb la majoria de les restes orgà niques identificables a simple vista); Oe (amb material orgà nic moderadament descompost); i Oa (la majoria de restes orgà niques no es poden identificar a simple vista). Els horitzons orgà nics formats en condicions de saturació d’aigua es denominen horitzons H. |
|
|
|
|
| en O horizon | es horizonte O | fr horizon O | gl horizonte O |
|
 |