horitzó orgànic⁵ c. nom. m.

A RPF (2008), horitzó format en condicions aeròbies a la part superior del sòl, constituït per matèries orgàniques generalment directament observables, que corresponen a restes o fragments vegetals morts (procedents de les parts aèries, arrels fines i micelis morts), amb diversos graus de transformació, principalment per acció de l’activitat biològica; les matèries orgàniques no es troben mai unides a la matèria mineral. No s’estableix un valor llindar pel que fa al contingut de carboni orgànic entre un horitzó O i un horitzó A (sovint fixat entre un 17 i un 20 % de carboni orgànic, malgrat que sense indicar el mètode d’anàlisi utilitzat). Es distingeixen els horitzons O següents: OF (de fragmentació); OH (humificats); Ohta (de tangel); i OL (de virosta), la distinció dels quals resulta indispensable per a la identificació de les formes d’humus.