horitzó petrocàlcic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral subsuperficial, d’acumulació de carbonat de calci secundari endurit o cimentat, en alguns casos amb carbonat de magnesi. Pot ser de naturalesa massiva o laminar i extremament dur, de manera no es trenca amb un pic, ni amb una barrina. Fa efervescència amb HCl. Es presenta en sòls de regions semiàrides i àrides.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) fa efervescència amb HCl 1 m; 2) un fragment sec a l’aire submergit en aigua durant diverses hores no es disgrega (assaig de disgregació); 3) és continu i si presenta esquerdes i estan distanciades com a mínim per 10 cm i suposen menys del 20 % (volum); 4) no pot ser penetrat per les arrels a no ser que hi hagi esquerdes verticals; 5) és extremament dur i no es trenca amb una pala, i 6) té un gruix de com a mínim 10 cm, o 1 cm si és laminar i està associat directament a una roca dura.
En ST (2014) es defineix l’endopèdon petrocàlcic, conceptualment similar, si bé amb requeriments de classificació diferents als de WRB (2016).