horitzó plàgic c. nom. m.

A WRB (2014), horitzó de diagnòstic superficial antropogènic; de color negre o marró fosc; contingut de matèria orgànica, com a mínim moderat; arenós o llimós.
S’ha format progressivament per acció humana. A les terres pobres del nord-oest de l’Europa central, des de l’edat mitjana s’utilitzaven com a jaç de bestiar gleves (plag = gleva) i altres materials de superfície (herbes, fullaraca, matolls, arrels i material del sòl adherit). La barreja amb els excrements dels animals s’escampava als camps, cosa que feia que el sòl s’anés engruixint i creixés cap amunt. Pot presentar capes primes de sorra estratificada enterrades i marques de pala, heretades del treball agrícola. Generalment és un horitzó àcid.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments d’aquest horitzó són: 1) textura sorrenca, francollimosa, francoarenosa o franca (o una combinació); 2) conté artefactes; 3) un color Munsell amb lluïssor en humit igual o menys de 4, en sec igual o menys de 5, i un croma en humit igual o menys de 4; 4) un contingut de carboni orgànic igual o superior a 0,6  %; 5) un percentatge de cations bàsics (NH₄OAc 1 m pH 7) inferior al 50 % (si no és que ha estat encalcinat); 6) la superfície del sòl està localment aixecada (per les aportacions que han originat un recreixement); i 7) té, com a mínim, 20 cm de gruix. És característic d’alguns GSR Antrosol i Cambisol.
A Soil Taxonomy (2014) és definit l’epipèdon plàgic, conceptualment similar a l’horitzó plàgic de WRB, per bé que amb requeriments de classificació diferents.