horitzó prètic c. nom. m. |
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
A WRB (2016), horitzó de diagnòstic antroedafogènic, mineral, de superfÃcie; de color fosc; contingut de matèria orgà nica i fòsfor alt; activitat biològica baixa; continguts en Ca i Mg intercanviables alts; residus de carbó vegetal i/o artefactes. S’ha format com a resultat d’activitats humanes, incloent-hi l’addició de carbó vegetal. Té color fosc, d’on en deriva el seu nom (preto pt = negre). Conté artefactes (fragments de cerà mica, indústria, ossos o valves). Continguts alts de carboni orgà nic, fòsfor, calci, magnesi i micronutrients (Zn i Mn, principalment). Presenten clares diferències amb els sòls naturals de les à rees circumdants. Es troben, per exemple, a la conca de l’Amazones, on són el resultat d’activitats precolombines i que es coneixen com a Terra Preta d’Indi o Terres Negres Amazòniques. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) té color Munsell en humit amb una lluïssor igual o de menys de 4; i un croma igual o de menys de 3; 2) contingut de carboni orgà nic igual o superior a l’1 %; 3) Ca + Mg intercanviables (NHACo a pH 7) igual o superior a 2 cmolc kg−1 a la terra fina; 4) P-extraïble igual o superior a 30 mg kg−1 (Mehlich-1); 5) o bé, un 1 % o més (mitjana ponderada) d’artefactes; o bé, un 1 % o més (mitjana ponderada) de carbó vegetal; o bé, traces d’ocupació humana a la rodalia; i menys d’un 25 % (en volum, de mitjana ponderat) de trets derivats de l’activitat de la fauna; i 6) una o més capes amb un gruix acumulat igual o superior a 20 cm. |
|
|
|
|
| en pretic horizon | es horizonte prético | fr horizon prétique | gl horizonte prético |
|
 |