horitzó úmbric c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic superficial, mineral; de color fosc, amb contingut de matèria orgànica de mig a alt; un percentatge de saturació de cations bàsics baix. No és massís ni dur quan està sec. És característic de sòls forestals o de pastures formats a partir de roques àcides, en ambients temperats humits.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les principals característiques són: 1) estructura ben desenvolupada i que no és alhora massissa ni dura o molt dura en sec; 2) contingut de carboni orgànic del sòl igual o superior a 0,6 %; 3) o bé color Munsell amb lluïssor en humit igual o de menys de 3; i en sec igual o de menys de 5; i croma en humit igual o de menys de 3; o bé, o textura arenofranca o més gruixuda; i color Munsell en humit amb lluïssor igual o de menys de 5; i croma igual o de menys de 3; i un contingut de carboni orgànic del sòl igual o més gran de 2,5 %; 4) amb un contingut de carboni orgànic un 0,6 % (absolut) més alt que el del material originari i amb una lluïssor en humit igual o de menys de 4; 5) percentatge de saturació de cations bàsics (amb NH₄OAc 1 m a pH 7,0) inferior al 50 % en tot l’horitzó; i 6) o bé, un gruix de com a mínim 10 cm (si és al damunt d’una roca o un horitzó cimentat); o bé, 20 cm o més.
A ST (2014) s’ha definit l’epipèdon úmbric, conceptualment similar, si bé amb requeriments taxonòmics diferents als de WRB.