horitzó vesicular c. nom. m.

Horitzó del sòl que es caracteritza perquè presenta una porositat vesicular.
En general es forma sota d’un paviment del desert i s’hi codesenvolupa. Té el seu origen en el material eòlic de textura fina transportat en forma de pols del desert, que es diposita sobre d’una superfície amb fragments de roca angulars i solts, als quals no arriba a enterrar. El material eòlic dipositat en superfície es veu afectat per l’impacte de les gotes de pluja de precipitacions ocasionals, però molt intenses, que renten la superfície del sòl i provoquen la translocació de material, que s’acumula successivament sota dels clasts. L’aire que queda atrapat quan s’humiteja de forma sobtada el material translocat origina la formació de porus esferoidals (vesícules) que caracteritzen l’horitzó vesicular. Per a aquest horitzó s’ha proposat la denominació de horitzó Av. Tot i considerar-lo un horitzó A, dins d’aquest horitzó poden tenir lloc processos de translocació i acumulació de CaCO₃ i d’argila dins dels agregats vesiculars, característiques d’un horitzó B, si bé, atès que segueix incorporant de forma continuada nou material originari a partir de les successives addicions eòliques, podria considerar-se que es tracta d’un horitzó C. Aquest horitzó fa disminuir la infiltració, amb la qual cosa augmenta l’escolament superficial, cosa que afecta les relacions sòl-aigua-planta, el desenvolupament del sòl i l’evolució del paisatge. No té significació taxonòmica.