humificació f.

Conjunt de processos químics i bioquímics complexos que condueixen a la formació al sòl de macromolècules estables de composició molt complexa, resistents a la biodegradació, l’estructura i propietats de les quals poden arribar a ser molt diferents a les de la biomassa, i que inclou constituents aromàtics i alifàtics amb diversos graus de condensació. Una característica de la humificació és que incorpora nitrogen en formes estables i es produeix una disminució progressiva de la relació C/N, que indica un augment de la qualitat del sòl.
Els mecanismes d’humificació són molt diversos, si bé es poden agrupar en: humificació per herència, per la qual l’estructura i propietats de les macromolècules vegetals es van transformant lentament; i humificació per neoformació o policondensació, que té lloc a partir de precursors solubles, i que pot ser tant enzimàtica com abiòtica. La humificació per síntesi microbiana es considera inclosa en la humificació per neoformació.
El conjunt de constituents orgànics del sòl que resulten dels processos d’humificació i constitueixen l’humus, conjunt de substàncies orgàniques de composició heterogènia, estructura caòtica i color fosc.
Les diferents fraccions húmiques es diferencien per les seves propietats de solubilitat i la seva massa molecular, que pot arribar a ser tan elevada que pot constituir macromolècules. Si augmenta la massa molecular, en disminueix la solubilitat i la mobilitat al sòl. Es distingeixen tres fraccions:
1) àcids húmics: insolubles en aigua, però solubles en solucions alcalines. Es tracta d’agregats complexos de macromolècules associades amb molècules senzilles mitjançant una jerarquia d’enllaços, que va des d’interaccions físiques febles, fins enllaços covalents, que conformen un continu de dominis, formats per estructures aromàtiques i alifàtiques, i que incorporen grups funcionals de reactivitats diferents. Són de color marró fosc a gris fosc.
2) àcids fúlvics: solubles a pH àcid: amb estructures alifàtiques o peptídiques i un domini aromàtic poc condensat, que són molt reactius gràcies als grups COOH lliures, que els permeten unir-se amb cations i queden insolubilitzats al sòl en forma de sals càlciques o fèrriques. Són de color groc a marró groguenc.
3) humina: insoluble en dissolvents orgànics i inorgànics; formada per diferents fraccions particulades o insolubilitzades. Es troben associades de forma estable amb les argiles o minerals de grau d’ordenació baix, o encapsulades en els microagregats del sòl. És de color negre.