humus m.

Conjunt de substàncies orgàniques del sòl que resulten dels processos d’humificació de la matèria orgànica fresca. La seva composició és heterogènia, la seva estructura caòtica amb unitats estructurals molt diverses; en gran part de naturalesa col·loidal. Presenta una considerable reactivitat fisicoquímica i càrrega elèctrica que depèn del pH. Té color fosc. Està compost per àcids húmics, àcids fúlvics i humina. Presenta una elevada resistència a la biodegradació en relació amb la matèria orgànica fresca, per la qual cosa es considera recalcitrant i pot ser degut a: 1) la naturalesa complexa de la seva estructura, que el fa difícilment recognoscible pels enzims; 2) les unions fortes amb els minerals d’argila i els òxids de ferro (formació de complexos i complex argil·lohúmic); i 3) al fet que ocupa espais dins dels microagregats del sòl, en una situació d’encapsulació en què resulten inaccessibles a l’acció dels microorganismes.