il·lita f.

Mineral de la subclasse dels fil·losilicats, aluminosilicat de la família dels minerals d’argila de tipus 2:1, dioctaèdrica i potàssica, amb una distància basal fixa d’1,01 nm. La seva estructura és molt pròxima a la de les miques (de fet es tracta d’una mica de mida fina). Les substitucions isomòrfiques de Si⁴⁺ pel Al³⁺ generen un dèficit de càrrega que queda parcialment equilibrat pel K⁺ en posició interlaminar, unió que fa que les làmines no s’expandeixin en afegir-hi aigua, i per ions com ara Ca²⁺, Mg²⁺ i H⁺. La capacitat d’intercanvi catiònic és de l’ordre de 10 a 40 cmol_c kg⁻¹. És un mineral freqüent en sòls d’ambient mediterrani, si bé es pot trobar en moltes altres classes de sòls. Pot alliberar potassi en meteoritzar-se o pot retrogradar-lo quan s’aporta al sòl en forma de fertilitzant. Un mitjà àcid afavoreix la pèrdua de potassi interlaminar que, si es perd totalment per meteorització i rentatge, fa que es transformi en una vermiculita.