il·luviació f.

Procés edafogènic de translocació selectiva de components dins del sòl (zona d’eluviació) i formació d’un horitzó d’acumulació (zona d’il·luviació). Des d’un punt de vista fisicoquímic cal diferenciar els processos d’il·luviació següents: 1) il·luviació en dissolució, per exemple, de carbonat de calci, mobilitzat en forma de HCO³⁻ i Ca²⁺, que en precipitar forma una acumulació calcàcia (p. e., un horitzó càlcic) allà on s’acumula; de guix, mobilitzat en forma de SO₄²⁻ i Ca²⁺ que, en precipitar forma una acumulació de guix (p. e., un horitzó gípsic); sals més solubles que el guix, amb formació de sals (p. e., un horitzó sàlic); complexos organometàl·lics pseudosolubles, amb formació d’un horitzó espòdic; o de sílice, entre altres components; i 2) il·luviació en suspensió, que afecta principalment minerals d’argila fina dispersa, que translocada dona lloc a la formació d’un endopèdon argílic (ST), o d’un endopèdon nàtric, i a algun tipus d’horitzó àrgic (WRB); entre altres components.
Les traduccions directes a l’espanyol i al català, principalment del francès, han creat certa confusió terminològica, ja que s’han traduït com a equivalents els termes francesos lixiviation (que es tracta d’una il·luviació en dissolució) i lessivage (que es tracta d’una il·luviació en suspensió). Per exemple, sols lessivés que es corresponen al GSR Luvisol. Es recomana utilitzar en català el terme genèric il·luviació en comptes de lixiviació; i reservar el terme rentatge per a processos en els quals el component es perd per la base del sòl, dissolt en les aigües de percolació, terme que correspon en anglès a leaching.