il·luviació d’argila c. nom. f.

Procés edafogènic que consisteix en: 1) la mobilització selectiva de minerals d’argila fina dispersa a la part superior del sòl; 2) la translocació vertical descendent en suspensió des de la part superior (zona d’eluviació); i 3) l’acumulació de l’argila translocada, que s’afegeix als materials edàfics preexistents a una certa profunditat dins el mateix sòl (zona d’il·luviació). Pot haver-hi hagut igualment acumulacions per aportacions laterals.
Per al desencadenament del procés cal que els minerals d’argila estiguin dispersos, per la qual cosa es requereix l’absència de cations floculants, que poden procedir de la dissolució de carbonat de calci o de guix a terra. Els ions Ca²⁺ floculen els minerals d’argila i la il·luviació es veu frenada. La presència de Na⁺ intercanviable, per contra, dispersa l’argila i afavoreix la il·luviació, fins i tot en presència de carbonat de calci o de guix. Es requereix un període perquè el sòlum o una part significativa s’assequi.
El transport de l’argila en l’aigua de percolació es produeix a través de buits comunicants i s’atura: 1) a la profunditat en què arribi el front d’humectació, allà on la matriu seca del sòl succiona l’aigua, que entra pels microporus, mentre que les partícules d’argila es dipositen en forma de làmines que entapissen les parets dels buits pels quals circula l’aigua; i/o 2) a la profunditat en què hi hagi cations que floculen les partícules de minerals d’argila, que fa que es dipositin. El resultat és la formació de làmines de partícules d’argila orientades paral·lelament a la superfície en la qual s’han dipositat. Si el material és molt sorrenc, l’argila es diposita a la superfície dels grans de sorra, entre els quals pot establir ponts i fins i tot acabar empastant-los. Aquests revestiments d’argila són brillants i d’un color diferent al de la matriu del sòl. També s’anomenen cutans d’il·luviació (eng. clay skin).
Al camp, s’identifica la presència d’argila il·luviada amb ajut d’una lupa de mà, en observar una pàtina brillant, principalment en els porus i canals d’arrels (una cara brillant a la superfície d’un agregat podria tractar-se d’un cutà de pressió). En làmina prima, observada amb un microscopi petrogràfic, s’identifica la il·luviació per la birefringència que presenten les làmines d’argila orientada.
Els horitzons genètics resultants s’anomenen Bt i, si compleixen els requeriments quantitatius, pot tractar-se d’un endopèdon argílic (ST) o un horitzó àrgic; o, si es tracta d’argila sòdica, d’un Btna; i, si compleix els requeriments quantitatius, d’un endopèdon nàtric.