il·luviació de guix c. nom. f.

Procés edafogènic que consisteix en: 1) la mobilització selectiva de guix (CaSO₄ · 2 H₂O) a la part superior del sòl; 2), la seva translocació en dissolució en forma de Ca²⁺ i SO₄²⁻; i l’acumulació en reprecipitar en forma de CaSO₄ · 2 H₂ i que s’afegeix als materials edàfics preexistents a una certa profunditat dins el sòl mateix. L’acumulació té lloc a la profunditat a la qual arriba el front d’humectació, on l’aigua de percolació se satura i, en superar-se el producte de solubilitat, el guix precipita. Atès que l’aigua de percolació conté compostos orgànics dissolts, encara que en molt petites quantitats, l’hàbit dels cristalls de guix edàfic és molt sovint lenticular. Les acumulacions de guix poden presentar diverses morfologies: cristalls de guix a la base dels elements grossos (penjants o ciment geopetal); guix vermiforme (en forma de cucs mil·limètrics); acumulacions massives (pulverulentes o cimentades) o grans cristalls maclats (roses del desert, generalment en zona d’oscil·lació d’una capa freàtica). Es requereix que el règim d’humitat del sòl sigui no percolant (xèric, ústic o arídic), en cas contrari els ions Ca²⁺ i SO₄²⁻ en dissolució es perdrien amb l’aigua de percolació per la base del sòl. El contrast estacional amb un període sec afavoreix la cristal·lització i cimentació de les acumulacions. Els horitzons resultants poden ser: By i Bym, horitzons gípsic i petrogípsic.