imogolita f.

Aluminosilicat de mida argila que es caracteritza perquè presenta un baix grau d’ordre (baixa cristal·linitat). S’origina fonamentalment a partir de la precipitació conjunta de Si⁴⁺ i Al³⁺ des de la dissolució de materials en vies d’alteració. La relació Si/Al és variable. Com a fórmules químiques teòriques: Al₂SiO₃(OH)₄, o Al₂O₃·SiO₂ · 2 H₂O.
És un mineral característic de mitjans d’alteració intensa (p. e., materials d’origen volcànic, porosos i fàcilment meteoritzables, en ambients càlids i humits), que alliberen suficient Al i Si a la dissolució per a provocar una saturació i precipitació conjunta d’aquests elements en forma de col·loides amorfs o pobrament cristal·lins; aquests col·loides presenten una morfologia tubular, en la qual diversos tubs individuals es disposen formant grups de 10 a 30 nm i originen fibres de diversos micròmetres de llarg. Aquesta estructura es pot observar amb el microscopi electrònic de rastreig. Es presenta associada a l’al·lòfana (en general amb una relació Si/Al més gran que la imogolita).
La imogolita i altres col·loides de baix grau d’ordre són minerals metaestables, amb tendència a evolucionar cap a un increment de l’ordre estructural, que dona lloc a la formació d’argiles amb idèntica composició química i estructura cristal·lina en capes aluminosilicàtiques (fil·losilicats). Quan la cinètica d’alteració (i precipitació dels col·loides) és més gran que la cinètica de cristal·lització d’aquests col·loides, es genera un predomini de minerals amb un grau d’ordenació baix, que confereix als sòls unes propietats característiques (propietats àndiques), com són: superfície específica excepcionalment alta (700-1100 m² g⁻¹) i porositat; elevada capacitat d’adsorció d’aigua; tixotropia; càrrega variable (depenent del pH); i elevada capacitat de fixació d’anions (com fosfat), propietats característiques dels sòls del GRS Andosol (WRB, 2014) i de l’ordre Andisol (ST).