impregnació f.

En sentit estricte, penetració d’un component entre els grans que constitueixen una roca, un sediment, un element gros o un agregat d’un sòl, des d’alguns mil·límetres a desenes de mil·límetres. Per tal que pugui tenir lloc cal l’existència d’una microporositat prèvia. La penetració d’òxids i hidròxids de Fe o de Mg confereix una coloració negrosa a la superfície. Els edafotrets impregnatius es reconeixen en làmina prima per la concentració més alta d’un component, i poden ser deguts a processos d’impregnació en sentit estricte o a processos d’alteració, reemplaçament epigènic o expulsió de micromassa.