índex d’acumulació de materials amorfs c. nom. m.

Índex que caracteritza un horitzó espòdic que, per ser-ho, ha de tenir un mínim de carboni orgànic que forma part d’un complex amb Fe i Al. L’índex es calcula amb l’expressió: I = Σ [d_i×(CIC_i−0,5×a_i)], on d_i és el gruix del subhoritzó i en centímetres; CIC_i la capacitat d’intercanvi catiònic a pH 8,2 del subhoritzó, en cmol_c kg⁻¹; a_i el percentatge d’argila del subhoritzó i. Es requereix que aquest índex sigui igual o superior a 65 (ST, 1990) per tal que l’horitzó es classifiqui com un . En ST (2014) no s’utilitza aquest criteri.