índex d’enrogiment c. nom. m.

Indicador de la presència de materials de color vermell als sòls.
L’enrogiment d’un sòl pot tenir diversos orígens: 1) en sòls mediterranis, pot correspondre a processos de rubefacció relacionats amb els òxids de Fe, especialment en horitzons Bt (endopèdons argílics); 2) en regions volcàniques, l’enrogiment pot ser degut a la deshidratació dels òxids de Fe d’un sòl que va ser recobert per una colada de lava a elevada temperatura, que va originar el material vermell (mangra); 3) un incendi forestal pot tenir efectes semblants, tot i que més moderats; 4) els sòls molt antics que ha estat objecte d’una meteorització ferral·lítica (Oxisols), poden presentar colors vermells; i 5) la intensitat de la coloració vermella de la superfície d’un sòl pot ser deguda a processos de degradació.
L’índex d’enrogiment, IE, s’utilitza en estudis de camp, i s’han proposat diverses expressions per a calcular-lo, entre elles: IE = [(10 − YR) × Cr]/Br, on YR és el matís, Cr és el croma i Br és la lluïssor, que es determinen amb la taula Munsell.
En estudis de teledetecció, que faciliten els estudis multitemporals, l’índex s’estableix a partir de relacions entre les reflectàncies de diferents bandes de l’espectre. S’ha aplicat en el reconeixement i discriminació de sòls per mitjà d’imatges de satèl·lit, especialment sòls ferral·lítics i sòls ferruginosos tropicals, quan la influència d’altres factors de superfície és feble (humitat i vegetació), especialment en sòls de cultiu a l’època de l’any sense pluges i en què no hi hagi vegetació.