índex d’erosionabilitat del sòl pel vent c. nom. m.

Índex desenvolupat per avaluar la resistència o vulnerabilitat del sòl a l’energia desenvolupada pel vent; expressa la facilitat de despreniment i transport de partícules.
Els assajos amb un túnel de vent han permès verificar que és funció de la densitat de les partícules (individuals o agregats fins) i del percentatge de mides d’agregats del sòl determinats per tamisatge un cop secs a l’aire. Si predomina la fracció d’agregats de mida gran, el sòl es considera no erosionable.
L’índex d’erosionabilitat (I) és adimensional i es defineix, segons Chepil, com la relació entre la quantitat de sòl erosionat (X₂), a partir d’un sòl que contingui un 60 % d’agregats secs a l’aire més grans de 0,84 mm, i la quantitat de sòl erosionat sota les mateixes condicions (X₁), a partir d’un sòl que contingui qualsevol altra proporció d’agregats secs a l’aire més grans de 0,84 mm. Aquest índex proporciona una mesura relativa de l’erosionabilitat del sòl, però no permet conèixer la quantitat real de sòl perdut per acció del vent.
Edward L. Skidmore, expressa l’índex d’erosionabilitat en Mg ha^–1 en funció del percentatge d’agregats secs a l’aire més grans de 0,84 mm: amb un 1 % d’agregats, la pèrdua és de 695 Mg ha^–1; amb un 2 %, la pèrdua és de 560 Mg ha^–1; amb un 3 %, la pèrdua és de 493 Mg ha^–1; amb un 5 %, la pèrdua és de 404 Mg ha^–1; amb un 7 %, la pèrdua és de 359 Mg ha^–1; amb un 10 %, la pèrdua és de 300 Mg ha^–1; amb un 25 %, la pèrdua és de 193 Mg ha^–1; amb un 40 %, la pèrdua és de 126 Mg ha^–1; amb un 45 %, la pèrdua és de 108 Mg ha^–1; amb un 50 %, la pèrdua és de 85 Mg ha^–1; amb un percentatge superior al 80 %, el sòl no és susceptible a l’erosió eòlica.