índex d’erosivitat de Fournier c. nom. m.

Indicador desenvolupat per F. Fournier per intentar explicar la distribució de la càrrega sòlida produïda a escala regional o mundial; es basa en informació procedent de més de cent conques fluvials. Només permet caracteritzar de manera relativa el caràcter erosiu dels règims climàtics en el seu conjunt.
Per avaluar la degradació específica de conques, l’índex es calcula com la relació entre el quadrat de la precipitació mitjana (p) del mes més plujós i la precipitació anual mitjana (P), ambdues en mm:
>
     F₀ = p² / P
Aquest índex presenta una bona correlació amb l’erosió anual mitjana de les grans conques fluvials del món.
S’ha introduït un coeficient orogràfic de la conca, definit com el producte de l’elevació mitjana de la conca (H) pel coeficient de massivitat (tga), que és el quocient que resulta de dividir H per la projecció horitzontal de la conca. Les conques amb relleu accentuat tenen valors de H × tg a superiors a 6.
Arnoldus va proposar una modificació d’aquest índex que consisteix a calcular-lo com la suma dels índexs de Fournier corresponents a cada mes de l’any.
Cal indicar que no s’ha trobat una correlació entre aquest índex i el risc d’erosió, ni amb propietats de drenatge, ni amb l’índex d’erosivitat R de l’USLE. L’ús d’aquest indicador no s’ha generalitzat.