índex de Storie c. nom. m.

Mètode de classificació de sòls que es basa en les característiques dels sòls que controlen la utilització potencial de les terres i la seva capacitat productiva. És independent d’altres factors físics (p. ex., el clima o la hidrologia) o de factors econòmics.
És un mètode semiquantitatiu i factorial que va ser desenvolupat per R. E. Storie a principis del segle xx per a terres de regadiu de Califòrnia. Va ser revisat per l’autor mateix el 1978.
Els atributs del sòl que considera són els següents: factor A, que fa referència al tipus d’horitzons subsuperficials (nou classes); factor B, referent a la textura de l’horitzó superior i a la pedregositat (cinc classes); factor C, referent al pendent (set classes), i factor X, per referir-se a un conjunt de propietats diverses (drenatge, salinitat, nutrients, acidesa, erosió i microrelleu, entre d’altres). Cada factor està tabulat, amb valors compresos entre 0 i 100, i l’índex s’expressa com un percentatge. S’estableixen sis classes, en funció del valor de l’índex, i subclasses, a partir de factors condicionants que s’indiquen amb símbols específics: s, profunditat; p, permeabilitat; x, textura; t, pendent; d, drenatge, i a, salinitat.
El valor de l’índex inicialment proposat es calcula mitjançant l’expressió següent:

     I = A × B × C.
La facilitat per calcular-lo amaga la subjectivitat en l’assignació de valors als factors i, en ser de naturalesa multiplicativa, pot donar lloc a errors considerables.
Les classes establertes, si hi ha disponibilitat d’aigua, són les següents: 1) grau I, 80-100 %, excel·lent; 2) grau II, 60-79 %, bo, adequat per a la majoria de cultius; 3) grau III, 40-59 %, regular, adequat per a determinats cultius; 4) grau IV, 20-39 %, dolent, poca amplitud de possibilitats per a un ús agrícola; 5) grau V, 10-19 %, molt dolent, ús agrícola restringit per poca profunditat, pendent, afloraments rocosos o salinitat, ús per a pastures, i 6) grau VI, 0-9 %, sense utilitat per a l’agricultura o la pasticultura, en tractar-se de sòls pedregosos, afloraments rocosos abundants, sorrals o terres pantanoses, entre d’altres.
Aquest índex s’ha utilitzat principalment a Califòrnia, per a terres de regadiu. Per aplicar-lo fora d’aquest àmbit geogràfic, cal establir taules específiques per a cada factor, amb un calibratge local segons els sòls i les dades de productivitat dels cultius a la regió on s’hagi d’aplicar.