indicador de qualitat del sòl c. nom. m.

Atributs que es considera que determinen o reflecteixen la qualitat d’un sòl. Fan referència a: 1) propietats físiques, com la profunditat efectiva (reflecteix el volum potencial explorable pel sistema radicular); estructura i estabilitat estructural (infiltració, resistència a l’erosió, facilitat de germinació); textura (transport i emmagatzematge d’aigua, capacitat d’intercanvi catiònic i emmagatzematge de nutrients); densitat aparent (penetració de les arrels, porositat); permeabilitat (percolació, risc d’erosió); aigua disponible (capacitat de retenció d’aigua disponible per a les plantes, activitat microbiana); 2) propietats químiques, com ara matèria orgànica (estructura, retenció d’aigua, nutrients i adsorció de plaguicides, segrest de carboni); pH (disponibilitat de nutrients, propietats adsorbents i mobilitat de plaguicides, toxicitat per alumini); conductivitat elèctrica (salinitat); percentatge de sodi intercanviable (sodicitat, estabilitat de l’estructura); contaminants potencials (qualitat dels aliments i salut humana i animal); formes de nitrogen (disponibilitat per als cultius, pèrdues per rentat); nutrients (P, K, Ca i Mg assimilables, creixement i producció dels cultius); i 3) propietats biològiques, com ara indicadors de biodiversitat (fauna edàfica, cucs de terra i altres grups zoològics, indicadors de la qualitat ambiental); biomassa microbiana (indicador del potencial biològic); activitats enzimàtiques (β-glucosidasa, indicadors primerencs de l’estat del sòl); nitrogen mineralitzable (taxes de mineralització i immobilització); respiració del sòl (indicador de l’activitat biològica, canvis del maneig sobre la matèria orgànica). Els paràmetres seleccionats en cada cas i el seu pes en un índex de qualitat determinat varien d’uns autors a altres. Interessa considerar aquells que siguin més sensibles a l’estrès del sistema i als canvis a curt termini, per a poder orientar estratègies de ràpida implementació en la gestió del sòl.