infiltrabilitat f.

Flux d’aigua màxim que un sòl inicialment sec és capaç d’absorbir a través de la superfície quan està en contacte amb l’aigua a pressió atmosfèrica (pluja eficaç o una làmina d’aigua). Aquest límit superior de la taxa d’infiltració expressa el comportament potencial d’un sòl sotmès a un procés d’infiltració. Depèn de la conductivitat hidràulica del sòl, de la textura, de l’estructura, de les condicions d’estat inicial d’aigua al sòl i de la quantitat d’aigua a la superfície. Aquest terme va ser introduït per Daniel Hillel per a substituir la capacitat d’infiltració.