infiltració f.

Procés d’entrada d’aigua (i de les substàncies que hi ha dissoltes) al sòl a través de la superfície, en un moviment que, en general, és vertical descendent per l’acció de la gravetat. És condicionat per les característiques hidrodinàmiques, la textura, l’estructura i l’estabilitat dels porus de la part superior del sòl, així com per la distribució de l’aigua que ja hi ha en el sòl, les propietats d’emmagatzematge d’aigua (condicions inicials d’humitat) i per la intensitat, quantitat i durada de l’aportació. Si l’aigua arriba a la superfície del sòl amb una energia d’impacte elevada, el sòl està nu i els agregats són inestables, la infiltració pot disminuir amb el temps per la formació d’un segell a la superfície del sòl. La importància de la infiltració resideix en el fet que l’aigua infiltrada serà emmagatzemada a la zona no saturada i estarà a disposició de les arrels, mentre que l’aigua no infiltrada romandrà a la superfície en terrenys plans, cosa que provocarà entollaments o donarà lloc a aigua d’escolament superficial en vessants i pot provocar processos erosius.