infiltració estacionària c. nom. f.

Infiltració que té lloc en condicions tals que la velocitat d’infiltració pràcticament no varia, la qual cosa passa quan ha transcorregut un cert període de temps, a partir del qual s’haurà originat una zona de saturació immediatament sota la superfície del sòl, en la qual no hi ha canvis en el contingut d’aigua. El temps que cal per a assolir el règim estacionari dependrà de la conductivitat hidràulica, de l’estabilitat dels porus i de les característiques dels diferents horitzons del sòl. Es pot descriure mitjançant la llei de Darcy-Buckingham.