interdigitació de materials àlbics c. nom. f.

Segons ST (2014), característica de diagnòstic que fa referència a material àlbic que penetra en un horitzó subjacent argílic, càndic o nàtric aprofitant l’espai entre les cares d’agregats essencialment verticals. No es requereix que hi hagi un horitzó àlbic continu suprajacent. Està formada per llim i sorra d’1 mm o més de gruix a les cares verticals dels agregats, cosa que significa una amplada total de 2 mm o més entre agregats confrontants. En general, el color blanc en sec i gris en humit que tenen es degut a la fracció llim i sorra que la integren. Poden tenir el seu origen en la migració o en la destrucció dels minerals d’argila. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar al clau de ST. Els principals requeriments són: 1) penetra 5 cm o més en un horitzó subjacent; 2) tenen 2 mm o més de gruix; i 3) els materials àlbics constitueixen menys del 15 % (en volum) de l’horitzó que penetren. Es diferencia d’una llengua perquè aquesta és més ampla.