lamel·la f.

Material del sòl organitzat en forma d’una capa o banda mil·limètrica, horitzontal i ondulant, que està constituïda per material il·luvial de textura més fina que les capes immediatament supra i subjacent entre les quals es troba. Es presenta sola o en sèries successives, generalment en sòls sorrencs. El gruix acumulat de les lamel·les pot arribar a complir els requeriments d’un horitzó de diagnòstic.
A ST (2014), capa que té menys de 7,5 cm de gruix i constitueix un horitzó il·luvial. Cada lamel·la o banda conté minerals d’argila il·luviada que s’ha acumulat sobre els grans de sorra en forma de revestiments o de ponts que uneixen grans de sorra i llim (i fragments de roca, si hi són presents). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de ST. Poden constituir: 1) un horitzó agrícola en bandes, en què suposin com a mínim un 5 % (en volum) de lamel·les que tenen un gruix de com a mínim 5 mm i una lluïssor Munsell en humit igual o de menys de 4 i un croma igual o de menys de 2; 2) un horitzó argílic en bandes o horitzó nàtric en bandes, en el qual el gruix acumulat de les bandes (cadascuna d’elles amb un gruix entre 0,5 i 7,5 cm) ha de ser de com a mínim de 15 cm; les lamel·les poden estar separades per un horitzó àlbic, si bé les lamel·les no es consideren com a part d’aquest horitzó; per exemple, els subgrups lamèl·lics, en Alfisol, com Haplocryalf lamèl·lic, Hapludalf lamèl·lic, Haplustalf lamèl·lic, Palexeralf lamèl·lic; en Entisol, com Quarzitpsamment lamèl·lic;
A WRB (2016), es descriu el qualificador lamèl·lic.