landa f.

Paisatge vegetal amb aspecte de matollar dens d’una regió de clima atlàntic, humit, amb sòls àcids, també s’anomena bruguerar. Es caracteritza per una formació vegetal arbustiva, tancada, sovint espinosa, amb predomini de brucs (ericàcies), com Calluna vulgaris, Erica cinera, Vaccinium myrtillus, algunes favàcies espinoses com la gatosa (Ulex europaeus), i falgueres, entre d’altres. Apareix també com una formació vegetal secundària per degradació del bosc caducifoli degut a actuacions antròpiques, amb tala dels boscos originaris.