laterita f.

Denominació desestimada. El terme laterita s’ha utilitzat de forma genèrica amb diverses significacions, per la qual cosa resulta imprecís, cosa que ha fet que hagi estat redefinit de forma precisa i assignant-li altres noms; a ST (2014) s’ha substituït per plintita, i a WRB (2016) per horitzó plíntic.
Es tracta d’un producte que resulta d’una meteorització per hidròlisi molt intensa i prolongada, en zones de clima tropical humit i bon drenatge. La hidròlisi dels silicats en aquests mitjans condueix en els seus estadis finals a una pèrdua màxima de cations alcalins i alcalinoterris, una pèrdua de moderada a intensa de silici (dessilicació) i a una acumulació relativa d’òxids de ferro (goethita, hematita) i de compostos alumínics, tals com oxihidròxids (gibbsita, diàspora) o aluminosilicats (caolinita, boehmita). Aquests minerals neoformats són, juntament amb els minerals resistents a l’alteració (principalment, quars), els components fonamentals del material laterític. La laterita s’endureix en ser sotmesa a alternances de dessecació i d’humectació o si queda exposada a condicions d’ambient superficial, sobretot si s’elimina la coberta vegetal protectora de la radiació solar incident. Tallada en forma de maons i deixats assecar al sol s’endureix i s’utilitza com a material de construcció.