latifundi m.

Propietat rural amb una gran extensió de terreny que pertany a un únic propietari.
Atès que el terme latifundi (del llatí latus, ’ample’, i fundus, ’finca rústica’) té l’origen en l’antiga Roma, on aquest tipus de propietats es destinaven únicament a la pastura, la seva significació i implicacions han anat canviant considerablement al llarg dels segles.
En determinades èpoques, les propietats de gran extensió han estat objecte de controvèrsies teòriques entre economistes, sobre els avantatges o inconvenients que per al millor conreu de les terres i per als treballadors del camp reportava la gran propietat o la petita, i sobre les relacions entre la propietat de la terra i la naturalesa de sistema social, que han estat origen de problemes i enfrontaments socials importants.
Molts intents de reforma agrària per abordar el problema dels latifundis mal gestionats han fracassat, a part de per raons polítiques, a causa que el seu objectiu social primordial ha estat únicament arribar a una distribució equitativa de la propietat de la terra (fragmentació de la propietat), sense que això hagi anat acompanyat de la formació dels colons en mètodes de conreu basats en els progressos de la ciència del sòl i les ciències agràries, i l’ús de tècniques modernes de producció i de mercat.
En les antigues colònies americanes va quedar el latifundi en la forma de l’hacienda, problema que cada país ha abordat de diferents maneres.
Des de la ciència del sòl, l’extensió d’una propietat rural no té per què constituir un factor rellevant per a la qualitat del sòl, sinó que ho són els plantejaments del propietari en relació amb diversos aspectes: 1) al tipus d’ús i maneig de les terres; 2) a la implicació en la incorporació d’innovacions tècniques (adopció de maquinària agrícola, interès pel regadiu o altres); 3) a l’adopció d’avenços científics (varietats conreades, ús de materials fertilitzants i altres); 4) a la capacitat d’inversió i disposició per a realitzar-la en l’agricultura, de forma privada o amb accions conjuntes amb l’Estat, i 5) a la presència regular del propietari a les seves terres o l’absentisme.
Els plantejaments recents pel que fa a les propietats de gran extensió han anat canviant radicalment amb els anys, a mesura que s’han anat implementant avenços en la gestió de les finques amb criteris de sostenibilitat i la necessitat de produir aliments sans i en quantitat suficient s’ha fet més apressant.