Concepte i morfologia. Grup de sòls molt superficials o molt pedregosos que tenen un horitzó R (roca contÃnua o material tècnic dur) dins dels primers 25 cm; o que tenen menys d’un 20 % (en volum) de terra fina dins dels primers 75 cm o fins a un horitzó R (Hyperskeletic Leptosol). El perfil pot ser AR (Lithic Leptosol) i, si té un horitzó H, no compleix per a Histosol (Histic Leptosol). Les seves caracterÃstiques varien à mpliament i estan fortament condicionades per la naturalesa del material originari, les condicions climà tiques i per la posició que ocupen (altitud, orientació del vessant i pendent). Poden presentar altres caracterÃstiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Nudilithic, Technoleptic, Skeletic, Folic, Histic, Gypsiric, Calcaric, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR. A més no presenten horitzons de diagnòstic subsuperficials que permetin caracteritzar altres GSR.
Gènesi. Es troben en totes les zones climà tiques (des dels tròpics a regions polars). Són comuns en zones de muntanya amb forts pendents i processos erosius o erosiu-acumulatius intensos on es poden formar a partir de materials originaris molt diversos, siguin autòctons siguin aportats i acumulats (amb abundà ncia de graves, pedres i blocs) amb què el sòl es va rejovenint constantment.
Ús i maneig. La majoria es troben sota vegetació natural; en zones humides, prats i boscos. Existeixen també en deserts. Són sòls de molt baixa capacitat agronòmica, fonamentalment perquè presenten fortes limitacions de gruix i retenció d’aigua.
Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) o bé tenir una roca contÃnua o material tècnic dur dins dels primers 25 cm; 2) o bé tenir com a mà xim un 20 % (en volum) de terra fina en un gruix de 75 cm o fins a una roca contÃnua o material tècnic dur. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.
A ST, es corresponen amb l’ordre Entisol, subordre Orthent i subgrups Lithic d’altres ordres. Els leptosols es corresponen amb tres sòls de la llegenda del Mapa de Sòls del Món (FAO-UNESCO) de 1974: 1) si la roca contÃnua comença dins dels primers 10 cm, es definien com Litosols (p. e., Lithic Leptosol); 2) els sòls amb molt més soms, sobre roques calcà ries, es denominaven Rendzina (p. e., Rendzic Leptosol) i, en aquest cas podien tenir un horitzó mòl·lic prim; i 3) sobre altres roques, s’anomenaven Ranker (p. e., Dystric Leptosol) i podien tenir un horitzó úmbric prim. |