límit entre horitzons c. nom. m.

Superfície de separació entre dos horitzons contigus d’un sòl. Si tallem la superfície per un pla vertical (perfil del sòl), es veu una línia o banda l’amplada de la qual defineix la nitidesa del límit i la forma de la qual pot ser diversa. Els límits d’un horitzó, generalment, segueixen la forma de la superfície del terreny, tot i que un horitzó es pot representar en bossades o amb llengües que penetren a l’horitzó subjacent.
La localització dels límits dels horitzons en el perfil d’un sòl constitueix el primer pas si volem descriure un sòl, perquè la descripció es fa horitzó a horitzó. Són fàcils d’identificar quan hi ha una diferència de color; en altres casos, s’ha de recórrer a propietats menys aparents, com els canvis de textura, estructura, el percentatge d’elements grossos, la consistència, la reacció a l’HCl 1 m, entre d’altres.