límits del creixement c. nom. m. pl.

Amb un enfocament neomalthusià, restriccions que imposa el medi ambient en energia, aigua, terra, terres i matèries primeres per satisfer les necessitats actuals i futures de la població, fet que va implícit en el concepte de desenvolupament sostenible, introduït per la Comissió Mundial per al Medi Ambient i el Desenvolupament de l’ONU, la Comissió Brundtland.
Es tracta d’un concepte antropocèntric. Aquests límits no resulten fàcils de fixar, no són estàtics ni absoluts, i estan determinats en cada moment pel context històric i social, l’organització de la societat, el nivell de desenvolupament de la tecnologia i la resiliència de la biosfera enfront de les activitats humanes.