llei sobre conservació i millora de sòls agrícoles c. nom. f.

A Espanya, Llei de 20 de juliol de 1955, de la Jefatura del Estado (BOE, 202), per fer front a la pèrdua progressiva de sòl conreable, com a conseqüència de l’acció d’agents físics, mal ús del conreu o dedicació al conreu de sòls inadequats.
La llei responia a les iniciatives dutes a terme als Estats Units d’Amèrica des de la creació del Soil Conservation Service de l’USDA a la dècada dels anys trenta del segle xx. La llei espanyola constava de nou articles. A l’article primer es declaren d’utilitat pública i d’interès nacional les accions necessàries per a la deguda conservació del sòl, d’acord amb les normes tècniques assenyalades pel Ministeri d’Agricultura. L’article segon especifica les obligacions que el Ministeri d’Agricultura podrà imposar respecte a determinades finques perquè es duguin a terme mesures de conservació. L’article tercer indica que s’haurà d’elaborar un Pla de Conservació del Sòl Agrícola, que haurà d’aprovar el ministre d’Agricultura, per a les finques o grups de finques on calgui l’adopció de mesures de conservació de sòls. L’article quart estableix que els estudis previs que requereixi cada Pla de Conservació del Sòl Agrícola seran efectuats per la Direcció General d’Agricultura, per iniciativa pròpia, a proposta d’un organisme oficial o sindical, o a petició d’agricultors interessats en la conservació dels sòls de la seva finca; també estableix que la superfície afectada no podrà ser inferior a 1000 ha de secà o a 250 ha de regadiu i s’hi detalla el procediment administratiu corresponent. L’article cinquè indica els auxilis i subvencions de què es podran beneficiar les finques i especifica que l’assistència tècnica serà gratuïta per part del Ministeri d’Agricultura; en el cas en què calguin millores majors, l’import econòmic serà assumit en tot o en part pel Ministeri d’Agricultura. L’article sisè indica les sancions i multes per incompliment per part dels propietaris. L’article setè preserva les facultats i obligacions atribuïdes als Serveis Forestals i al Patrimoni Forestal i Servei Hidrologicoforestal. L’article vuitè indica que les obres o treballs permanents que realitzi el propietari pel seu compte per evitar la pèrdua de sòl agrícola tindran la consideració de millores obligatòries. L’article novè faculta el Ministeri d’Agricultura per adoptar les disposicions necessàries per a la diligència, aplicació i exacte compliment de la Llei, per coordinar les actuacions dels diferents organismes que hi intervinguin i per adequar les previsions de la Llei amb altres disposicions legals; també estableix que les actuacions de concentració parcel·lària han d’acomodar-se als principis inspiradors de la Llei en establir els nous lots.
A Espanya no es va arribar a consolidar cap servei de conservació de sòls que tingués continuïtat. A la Llei de 1955 va seguir la creació de l’Institut per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA) pel Reial decret llei 17/1971, de 28 d’octubre, organisme que va tenir vigència fins a la transferència de competències a les comunitats autònomes. El lloc web de la Llei de 1955 és https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1955-10410 (consultat el 2019).