llengua f.

En morfologia de sòls, forma del límit entre horitzons del sòl que es caracteritza per la penetració amb cares més o menys verticals i més profundes que amples d’un horitzó a l’horitzó immediatament subjacent. Les llengües poden tenir diversos orígens: il·luviació, empobriment, degradació, entre d’altres.
En alguns sistemes de classificació s’estableix la distinció entre llengua (en anglès, tonguing) i interdigitació (en anglès, interfingering), en funció de la seva amplada, que és més gran en una llengua. WRB (2016) no estableix aquesta distinció en definir les albeluvic glossae.