llengua albelúvica c. nom. f.

A WRB (2016), forma del límit entre horitzons del sòl que es caracteritza per la penetració de forma vertical contínua d’una interdigitació de material de l’horitzó suprajacent, de textura grossa i colors clars, a l’horitzó àrgic subjacent. És un cas especial de propietat rètica, en el sentit que les propietats rètiques no exigeixen que la interdigitació més clara sigui vertical contínua i pot ser més estreta. En la terminologia anglesa de WRB (2016) albeluvic glossae substitueix a albeluvic tonguing (WRB 2006).