llengua de decoloració c. nom. f. |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
En morfologia de sòls, llengua que deu les seves caracterÃstiques (color blanquinós, lluïssor Munsell alta i croma igual o inferior a 2, menys contingut en ferro) a processos d’empobriment en ferro, principalment a les cares dels agregats i sense que hi hagi un canvi en la textura del material à lbic. |
|
|
|
|
| en decoloration tongue | es lengua de decoloración | fr glosse de décoloration |
|
 |