lublinita f.

Mineral que és una varietat de calcita microcristal·lina, CaCO₃, generalment humida. En observacions de camp es mostra com pseudomicelis de color blanc en porus i canals. En estudis micromorfològics es descriu com un edafotret. Es dissolen en aigua molt ràpidament, cosa que indica que són molt inestables i que tenen una mala cristal·lització, que resulta d’un creixement ràpid, per la qual cosa que la seva presència no es considera un criteri de diagnòstic en la definició d’un horitzó càlcic.
Es presenta en roques calcàries fracturades amb concentracions elevades de radó, i en acumulacions calcàries en sòls de zones semiàrides i àrides. Forma revestiments i incrustacions aciculars que ocupen de manera discontínua porus i cavitats.
Observades al microscopi electrònic, les agulles de calcita presenten diverses fàcies, amb una longitud de 50 a 100 μ m. Poden ser cilíndriques, acanalades, de vegades amb vores dentades derivades del creixement cristal·lí o de solució. Entre les agulles poden aparèixer vels opacs. Respecte a la morfogènesi de la lublinita s’han emès diverses hipòtesis: 1) d’origen abiòtic, amb cristal·lització a partir d’una dissolució de Ca^{2 +} i HCO₃⁻; 2) d’origen bioquímic amb implicació de bacteris, algues i fongs; i, recentment, 3) s’ha relacionat amb la dinàmica dels gasos del sòl, en concret, amb la presència de radó en ambients humits, proposant-se la lublinita com a indicador de concentracions.