Luvisol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls amb un horitzó de diagnòstic subsuperficial amb un contingut d’argila marcadament superior al de l’horitzó suprajacent (horitzó àrgic). L’horitzó àrgic té minerals d’argila que són d’alta activitat de canvi i el percentatge de saturació de cations bàsics efectiva és alt. Pot presentar els trets següents: un perfil de tipus: Ah Bt C; A E Bt C, si bé sota de l’horitzó àrgic pot haver-hi altres horitzons de diagnòstic; el color de l’horitzó àrgic va del marró (en zona temperada) al vermell (en zona de clima càlid contrastat), cosa que està en relació amb la naturalesa dels òxids de ferro, ja que generalment es tracta de sòls ben drenats, encara que alguns poden presentar propietats estàgniques.

Gènesi. L’acumulació d’argila a l’horitzó àrgic pot deure’s a: una il·luviació des de l’horitzó superficial (eluvial); neoformació predominant d’argila a la capa subsuperficial; destrucció o empobriment d’argila a la capa superior, entre d’altres. d’entre aquests processos, el procés d’il·luviació és molt freqüent i es veu afavorit en una àmplia varietat de materials no consolidats, en superfícies geomorfològiques estables, planes o lleugerament inclinades; ja sia en regions temperades-humides o en regions càlides amb un marcat contrast estacional (p. e., mediterrànies). La formació d’un horitzó àrgic d’il·luviació sobre materials calcaris requereix un procés de descarbonatació previ a la part superior del sòl, per tal que l’argila pugui dispersar-se i ser translocada durant els períodes humits de l’any fins a la profunditat d’avançament del front d’humectació o allà on comença una capa amb carbonat càlcic; durant l’estació seca es diposita formant revestiments en els porus i cares dels agregats. Els luvisols amb horitzó àrgic de color vermell han sofert processos de rubefacció. Els luvisols amb horitzó E amb materials àlbics no presenten interdigitacions (propietats rètiques). Els horitzons àrgics d’il·luviació presents en sòls d’àrees àrides i semiàrides, generalment, són relictes d’unes condicions més humides que les actuals. Altres processos edàfics poden tenir lloc en luvisols, com ara gleització, sodificació, entre d’altres. En zones més humides poden tenir aigua estancada i tendir a estagnosols.

Ús i maneig. La presència d’argiles 2:1, d’alta capacitat de canvi, unida a l’alta saturació en cations bàsics en el complex de canvi i la capacitat de retenció d’aigua fan que aquests sòls siguin fèrtils i, generalment, tinguin aptitud per a usos agrícoles diversos i una productivitat elevada.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) presència d’un horitzó àrgic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; i 2) amb minerals d’argila d’alta activitat (CIC de l’argila de com a mínim 24 cmol_c kg⁻¹), que els diferencien dels GSR Acrisol i Lixisol; i 3) percentatge de saturació de cations bàsics efectiva igual o superior al 50 %, que els diferencia dels GSR Acrisol i Alisol; se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.

     A ST (2014) corresponen en part als ordres de ST Alfisol i Aridisol (Argid).