maduració² f.

A la literatura francesa, en sentit restringit, es descriu la maduració de l’humus com un procés d’evolució gradual de la matèria orgànica incorporada al sòl, caracteritzat fonamentalment per processos de policondensació oxidativa a través dels quals els compostos húmics, un cop formats, maduren, cosa que implica que disminueix el contingut de compostos làbils i la proporció de cadenes alifàtiques i grups funcionals, alhora que augmenta l’aromaticitat, disminueix la relació C/N i es produeix un increment del pes molecular. Aquests mecanismes requereixen variacions climàtiques molt marcades, amb períodes humits seguits de períodes secs, que són determinants en el procés. Els compostos húmics resultants adquireixen color de marró fosc a negre (melanització). La unió d’aquests compostos húmics amb els minerals d’argila origina complexos argil·lohúmics, que produeixen un enfosquiment general del sòl, malgrat que, en alguns casos, el contingut d’humus sigui baix.