maduració dels fems c. nom. f.

Procés lent pel qual els fems frescos són objecte de transformacions microbianes i bioquímiques fins a l’estat de fems fets o madurs. Les dejeccions sòlides i les dejeccions líquides tenen dinàmiques de transformació totalment diferents, per la qual cosa s’han d’emmagatzemar separades.
L’acció microbiana de transformació de fems frescos consumeix nitrogen, ja que la relació C/N de la palla és molt alta, amb valors de fins a 80.
La maduració de les dejeccions sòlides consta de dues fases: la inicial, que és aeròbia, i la fase posterior, que és anaeròbia.
A la fase aeròbia es produeix la transformació microbiana dels hidrats de carboni continguts en els fems frescos, cosa que produeix un escalfament ràpid de la pila de fems que, de vegades, pot arribar fins als 70 °C durant dos o tres dies. Aquest fet produeix l’esterilització del material i la destrucció dels elements patògens.
La mineralització dels components orgànics dona lloc a compostos i elements directament assimilables per les plantes i d’altres que es perden per volatilització i percolació.
Al final de la fase aeròbia, el munt en transformació s’haurà compactat de forma natural i crearà condicions anaeròbies, per la qual cosa és convenient no remoure el munt i mantenir-lo humit. La transformació prossegueix amb una fermentació més lenta i a menor temperatura, que dura entre un i dos mesos, de la qual s’obté fems madurs.
S’haurà produït una acidificació del material i el despreniment de gasos: diòxid de carboni, CO₂, a la fase aeròbia; i aigua, H₂O, i metà, CH₄, a la fase anaeròbia.