manta orgànica c. nom. f.

Teixit d’origen vegetal format per la unió de malles i fibres, permeable, relacionat amb els geotèxtils, generalment biodegradable. S’utilitza en el recobriment del sòl i de vessants, amb la finalitat d’evitar l’erosió hídrica o eòlica.
Resulta fàcil d’adaptar a la superfície del terreny, sobre la qual s’estén i fixa perquè la recobreixi. Reté la humitat i facilita la fixació i germinació de les llavors, de manera que s’empra com a complement de tècniques d’hidrosembra, per augmentar l’eficàcia i estabilitat dels tractaments.
Hi ha mantes de palla que s’utilitzen en sòls amb problemes lleus d’erosió, mantes de fibra de coco, d’espart o de jute, per a vessants de pendent molt accentuat i risc d’erosió elevat, i mantes amb barreja de fibra de coco i palla per a sòls i vessants amb un risc d’erosió intermedi.