mapa agroecològic c. nom. m.

Representació mètrica del territori en què les informacions expressen una classificació de terres referents a sistemes agrícoles. S’empra informació de sòls i climes per identificar regions naturals definides pels aspectes següents: 1) el tipus d’ús agrícola (especialitzat o diversificat) i 2) el grau d’intensitat de l’agricultura que poden suportar (intensiu, semiintensiu, semiextensiu, extensiu) i de ramaderia.
L’objectiu és poder-ne planificar el desenvolupament agrícola a llarg termini, sobre la base del potencial de producció dels recursos de terres disponibles i tenint en compte aspectes ambientals i de sostenibilitat. Se centra principalment en aspectes físics dels sistemes agrícoles reals i potencials i es realitza amb un nivell d’intensitat de reconeixement.
Es basa en l’Esquema per a l’avaluació de terres de la FAO de 1976 i s’utilitza per identificar zones agroecològiques, que corresponen a regions climàtiques extenses, adequades per a alguns tipus d’ús de terres (LUT) o sistemes agrícoles en l’àmbit mundial. A aquesta escala, la classe d’ús considerada és l’agricultura de secà (denominada també agricultura pluvial a l’Amèrica del Sud), ja que la informació disponible no ha permès incloure el regadiu. En l’esquema de la FAO, els LUT que es prenen en consideració són els onze cultius principals amb implantació mundial (blat, arròs, blat de moro, mill, sorgo, patata, moniato, mandioca, mongetes, soja i cotó) i per a cada LUT s’han considerat dos nivells d’entrades.