mapa de cultius i aprofitaments c. nom. m.

Mapa temàtic que reflecteix la superfície ocupada per cada tipus d’ús agronòmic (cultius, prat, arbrat) en un determinat territori en un moment concret.
S’utilitza per avaluar els recursos agraris d’una regió o d’un país, com a tals o com a factors d’influència sobre altres paràmetres (edafoclima, matèria orgànica del sòl i riscos d’erosió, entre d’altres).
El Ministeri d’Agricultura d’Espanya en els anys vuitanta del segle xx va elaborar i publicar la sèrie Mapes de Cultius i Aprofitaments a escala 1:50.000 en suport paper, seguint els fulls del mapa topogràfic de l’Institut Geogràfic Nacional. A cada full s’hi fa una síntesi de les característiques generals de la zona (localització, clima, fisiografia, geologia i litologia, edafologia, hidrologia i característiques socioeconòmiques) i s’hi descriuen els cultius i aprofitaments. A partir de 1990, aquesta metodologia va ser substituïda per l’Enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius (ESYRCE), que realitza anualment el Ministeri d’Agricultura en col·laboració amb els serveis estadístics de les comunitats autònomes. Amb això es dona resposta al que preveu el Reglament (CE) 543/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de juny de 2009, relatiu a les estadístiques sobre productes agrícoles. El lloc web de l’ESYRCE és https://www.mapa.gob.es/es/estadistica/temas/estadisticas-agrarias/agricultura/esyrce/ (consultat el 2019).