mapa de sòls bàsic c. nom. m.

Mapa en el qual les unitats cartogràfiques mostren les característiques dels sòls com a cossos naturals. S’elabora a partir de l’observació i la descripció de les propietats intrínseques i dels atributs dels sòls, que són característiques relativament permanents del sòl, de manera que el mapa constitueix una font d’informació que manté una perllongada vigència en el temps.
L’elaboració de mapes de sòls bàsics és l’enfocament que adopten les agències oficials de cartografia de sòls quan es plantegen aixecar el mapa de sòls del país, full per full del mapa topogràfic, generalment amb un nivell d’intensitat de les observacions de sòls corresponent a una escala de publicació d’1:25.000 o 1:50.000. L’objectiu és arribar a un recobriment uniforme i continu de l’edafopaisatge, i d’una forma normalitzada, de manera que la informació sigui interoperable. Inicialment s’editava en suport paper; en l’actualitat es treballa amb bases de dades georeferenciades, sistemes d’informació geogràfica i mapes digitals.
Els mapes de sòls bàsics tenen un interès científic, ja que permeten conèixer la naturalesa i la distribució de les diferents classes de sòls, i un interès aplicat, ja que, si l’escala és l’adequada, se’n poden derivar mapes aplicats, sense necessitat de noves prospeccions, fet que estalvia temps i recursos econòmics.
El mapa de sòls bàsic, com a document, té com complements cinc grups d’elements principals: 1) nom del mapa i referències (autors, procedència de la base topogràfica i data d’execució i publicació del mapa), 2) llegenda del mapa, 3) escala, 4) coordenades i sistema de projecció i 5) informacions gràfiques (bloc diagrama, imatge dels perfils, etc.).