mapa fisiogràfic c. nom. m.

Representació mètrica del territori en què les informacions es refereixen a les regions fisiogràfiques, definides com les que tenen una geografia física relativament homogènia pel que fa a les característiques topogràfiques (relleu), geologia, coberta vegetal i clima, que determinen les classes de sòls.
El mètode de treball es basa fonamentalment en la interpretació de fotografies aèries i material de sensors remots, complementat amb prospecció de camp amb un nivell d’intensitat de molt baix a baix (de reconeixement a semidetallat).
Els principis de l’edafogènesi permeten establir relacions entre les unitats fisiogràfiques i les unitats de sòls, les unitats morfoedàfiques, que serveixen per aixecar mapes morfoedàfics de grans extensions a escales de publicació d’1:50.000 a 1:200.000.